Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix

dijous, 16 d’octubre del 2008

VULL UN GAT!

Una companya estava embarassada per quarta vegada. Com que tenia tres nens, es veu que buscava la nena.
El seu fill petit , que tenia 4 anys, venia a la meva classe.
Jo que sóc molt preguntona li dic
-Oye, Fernandito, que te gustaria más, un hermanito o una hermanita?
- A mi me gustaria más un gato.



Quan va venir la mare a buscar-lo li vaig explicar (hi havia confiança)
-A mi también - em va dir la mare.

(Per cert, el quart també va ser nen!)