Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix

dijous, 16 d’octubre del 2008

CASTANYES DE MAR?

Ara que som a la tardor, els nens acostumen a portar tot de coses relacionades amb el tema: fulles, aglans, castanyes, avellanes, carbasses, codonys....
Una vegada un nen em va portar unes quantes castanyes amb la seva pela de punxes.
Quan les ensenyavem a la classe, una nena em va dir que ella ja n'havia vist abans a Sant Feliu.
Jo, santa inocència, li pregunto
- On les has vist? Al bosc?
- No a sota de l'aigua, amb les ulleres.

Aaaah!