Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix

divendres, 10 d’octubre del 2008

QUINA PILA DE MITJONS!

Aquesta és una de les més antigues.
Novembre del 75, alguns/es (siguem políticament correctes!) no havíeu nascut.
En canvi jo ja estava "currant"
Era el meu primer destí després de les "opos"
Bé, ja sabeu què va passar el dia 20 d'aquell mes, no?
Després de 6 o 7 dies de "Duelo oficial, banderas a media asta y crespones negros" tornem a l'escola.
Un nen de 6 anys, en Narcís em diu:
-Mª Àngels, ja sé que era allò negre que hi havia a la bandera!
-Ah, si? Què era, maco?
- Els mitjons d'en Franco!