Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix

diumenge, 19 d’octubre del 2008

EN CATALÀ, SI US PLAU !

La senyoreta es deia Conxita, però hi havia un nen que no ho sabia dir i li deia Punxita.
Un dia ve la iaia del nen a parlar amb la senyoreta.
La iaia era castellanoparlant.
-Señorita Punxeta.....
-No, oiga, me llamo Conchita.
- Ah, és que yo creía que era en catalàn.