Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix

dissabte, 4 d’abril del 2009

COM EL MEU AVI !

El nen devia tenir uns sis o set anys i escoltava a la seva mare que parlava amb un conegut.
El senyor diu
- El meu pare, en pau descansi......
I el nen, amb cara de sorpresa..
-Quina casualitat, el meu avi també es deia Pau Descansi!