El dia de Sant Jordi els nens més grans expliquen contes als més petits. Nosaltres en diem "padrins de lectura".
Després d'haver explicat el conte de la caputxeta al seu "fillol" un nen va i li diu a la mestra:
- Saps què? Li hem dit que era un gos i no un llop, perquè no tingués por.
Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix
dijous, 23 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
US ENVIO UNA CONVERSA CURIOSA PER DIR MOLT DE PRESSA I CONVIDAR A QUI VULGUI QUE LA REPETEIXI:(S' HA DE DIR TOT SEGUIT SENSE PAUSES)
DIU:TE PERES?
DIU:SÍ!
DIU:SÍ?
DIU:SÍ.
DIU.A QUANT?
DIU:A QUATRE
DIU:A QUATRE?
DIU:SÍ
DIU:SÍ?
DIU.SÍ!
DIU:AHHHHHH!! tat
Publica un comentari a l'entrada