Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix

dimecres, 11 de març del 2009

LA PALA LOLA

Aquesta anècdota me la explica algú (suposo, endevino que la Tat) com a comentari d'un dels missatges. Com que els comentaris no queden a la vista, la poso aquí perquè ningú se la perdi.

Estant a p-3 hi havia una nena, la Júlia, que feia moltes dislàlies i costava molt d' entendre.
Un dia, estant al pati em va demanar UNA PALA
-De quin color?
-"LOLA" ( evidentment volia dir "groga" )
Automàticament ella mateixa va i diu:
-la meva tieta també es diu "LOLA"
i jo li contesto: Apa com la pala!!

24 / febrer / 2009 23:38