Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure" Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé... Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser... Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia. Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix
dimecres, 21 de gener del 2009
NO HI SENT BÉ?
Un nen està escrivint un text. Tot d'un plegat diu: -Faré la lletra més grossa perquè si ho ha de llegir el meu pare, com que porta "orelles"....
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Són genials aquestes anècdotes!! Miraré de recordar-ne alguna i te l' explicaré! Aquí n' hi ha una: Estant a p-3 hi havia una nena, la Júlia, que feia moltes dislàlies i costava molt d' entendre. Un dia, estant al pati em va demanar UNA PALA -De quin color? -"LOLA" ( evidentment volia dir "groga" ) Automàticament ella mateixa va i diu: -la meva tieta també es diu "LOLA" i jo li contesto: Apa com la pala!!
1 comentari:
Són genials aquestes anècdotes!!
Miraré de recordar-ne alguna i te l' explicaré!
Aquí n' hi ha una:
Estant a p-3 hi havia una nena, la Júlia, que feia moltes dislàlies i costava molt d' entendre.
Un dia, estant al pati em va demanar UNA PALA
-De quin color?
-"LOLA" ( evidentment volia dir "groga" )
Automàticament ella mateixa va i diu:
-la meva tieta també es diu "LOLA"
i jo li contesto: Apa com la pala!!
Publica un comentari a l'entrada