Al cap d'una pila d'anys de tractar amb mainada tinc una pila d'anècdotes a la memòria. M'agrada explicar batalletes i sovint els companys i companyes em diuen que "tot això ho hauries d'escriure"
Ni que sigui per fer-nos un tip de riure, que de vegades convé...
Per si un dia perdo la memòria, que també podria ser...
Aniré apuntant les coses que recordi, o les que vagin sortint del dia a dia.
Començo amb l'anècdota que dona títol al bloc. Es fresqueta: d'ahir mateix

dimarts, 4 de novembre del 2008

CLASSES D'ORTOGRAFIA

Una de les sortides programades per al curs era anar a veure una obra de ballet.
Uns dies abans ho havíem explicat a la classe:
- Anirem a Girona a veure el ballet del "Llac dels cignes" Hem d'estar atents, i escoltar molt, i...etc. etc.

Al cap de pocs dies ho tornàvem a recordar:
-Anirem a veure el ballet...
- I què ens dirà?
-Què vols dir que què ens dirà?
- Què ens dirà aquell senyor?
-Quin senyor?
- No has dit que aniríem a veure un senyor vell a Girona?

- Era un BALLET, no un VELLET